Benvinguda a la sisena mostra del Vallès
Benvolguts,
Fa uns
anys no haguéssim cregut moltes de les
situacions que vivim avui.
Pocs
endevinaríem que als bars no es podria fumar, o que un sindicat dones suport a
congelar els sous de dos anys als treballadors d’una empresa, perquè aquesta es
mantingués al país.
Els canvis
provinents de diferents formes al llarg
de l’historia, sempre han representat un revulsiu per anar endavant, tot i
haver deixat moltes víctimes pel camí. Tots els àmbits de la vida han
evolucionat més de pressa quan l’adversitat els ha subjugat.
Els que en
el seu moment han estat capaços d’adaptar-se i avançar-se a les noves circumstàncies
se’n han sortit.
Avui vivim
un moment de canvi i toca adaptar-se, renovar-se. Adaptar-se no vol dir
resignar-se, vol dir posar sobre la taula els valors adquirits i usar-los per
obrir nous camps, noves fites, nous reptes.
Els
arquitectes som un col·lectiu ben preparat. Hem rebut un aprenentatge d’unes
escoles que ens han ensenyat a guanyar l’adversitat amb el coneixement, a tenir
rigor i compromís en front de la feina.
Avui ens
toca als que vivim el dia a dia, demanar
que introdueixin noves variables en la seva aposta, obrir des de la humilitat
la porta a altres sortides. Alhora que també ens les hem d’aplicar nosaltres
mateixos. Si una cosa tenim és imaginació, no la limitem només a un àmbit. El
nostre degà deia fa un any que estem preparats per donar respostes a la
complexitat. Fem-ho.
Hem
d’aprendre a ser empresaris o assalariats. Hem de obrir les mires de visió i
entrar en altres camps de treball sense por ni prejudicis. Sabem competir entre nosaltres, perquè
apliquem unes regles de joc que tots coneixem, però quan ho hem de fer amb
d’altres, no en sabem. Fins i tot està mal vist degut a que tenim un camp de visió autolimitat, l’hem d’obrir.
És com si la
societat en general jugués a futbol i nosaltres juguéssim a basket i cada cop
que agafem la pilota amb la mà ens xiulessin falta. (Els honoraris en són un
exemple). És quan exigim al col·legi que ens protegeixi, sense caure en que la
protecció que reclamem, correspon a moments anacrònics, i que quan existia era una forma oculta de
tenir privilegis en pro d’un poder establert.
La protecció
es necessària pels febles, però si es dóna
fora de context, produeix l’efecte contrari, afebleix . Si volem un col·lectiu
fort hem de ser forts cada un de
nosaltres. Llavors els nostres representants
també ho seran, i fins i tot podem fer que d’altres també juguin amb les
nostres regles de joc.
Ahir el
ministre Blanco es va reunir amb els bancs i els promotors per tornar a revisar les mesures aplicades en
el nostre sector. Tot i els esforços del president del “consejo” el Jordi Ludevid, avui estem lluny
de ser interlocutors de gaires consultes.
Hem de
innovar-nos i hem de ser forts. Al llarg de tota l’historia s’ha demostrat que
el binomi canvi-innovació és necessari, els que ho han practicat han triomfat.
Siguem
triomfadors!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada